Projecte seguretat infinita: part 1: El Marc.

Això són pensaments d'un proper curt. Locures després dels dos punts:

El Marc és un jove de 29 anys que com tans d'altres somiava en ser policia. La majoria el veure la duresa de les proves ho deixen correr i els pocs que s'atraveixen amb les dures provés d'accés, la majoria fracassen. Però el Marc es diferent. El Marc es un jove de l'hospitalet, de pare Malagueny i mare catalana com no va abandonar mai el somni que tenia de petit i va superar les proves per ser policia. Ara amb 29 anys ja es un reputat policia del seu barri. Tots el coineixien de petit com "el chinas", actualment diu que ha abandonat aquest mote perquè "donava mala imatge". Ara prefereix que el tractin de vostè.

Els seus pares estan orgullosos d'ell. Creien que amb el progres i l'economia actual ja no era tan sorprenent que un fill seu pogués anar a la universitat, però el que no es podien creure es que arribes a ser Mosso. "Los Mossos son conocidos en toda españa como los mejores policias de españa!" replicava el seu pare a les càmeres l'altre dia.

El Marc viu al centre de barcelona per així "poder aixecar-se més tard" per anar a currar ens conta ell des de la terrassa del seu pis de gràcia. Encara que sigui policia segueix recordant els seus inicis humils, i no oblida mai d'on son les seves arrels. Cada diumenge visita la seva mare i dina amb la seva avia.

Encara que el Marc sigui mosso, reconeix que encara surt de festa i es diverteix amb els seus amics quan qualsevol altre. "Se que tengo una gran resposabilitat, però ser mosso no significa que la nit mori!" ens explica ell alegrament. Ens confesa que surt de festa sovint amb els seus altres companys de treball. Els amics de la infancia diu que lis ha perdut la pista: "alguns dejaron de hablar-me al hacer-me mosso". No totes les coses podien ser positives. Increiblement dins la societat actual encara recorda la policia com eina represiva i no com eina d'ajuda ciutadana: "la veritad es que no se porquè nos ponen estas etiquetas, algunos policias són un poco xulos, però la mayoria son gente mui umilde i decente, nosotros queremos servir al pueblo". Explica que entén que alguna part de la societat els rebutgi, però que la llei està per complir-les i si la gent fos menys egoista no haurien tanta gent a la presó: "Muxa gente nos odia porquè ponemos multas de tràfico, però tendrian que ser más prudentes i respetar más a los demás."

El Marc reconeix que mai ha estat bon estudiant però que li encanta la literatura i les llengues. Als seus temps lliures va a classes d'Anglès i de Català, perquè tot i dominar-los perfectament, diu que encara "em falta pulir alguns detalls".