Realment li falten molt de retocs, però es una versió ja una mica decent. Si veis qualsevol errada, avisau! Gràcies!
Des de llavors
He canviat,
he perdut les pors,
i m'he despertat...
No feia més que buscar-te entre la multitut,
diambulava entre la massa,
passaven hores abans de que em donés per vençut.
era una mani qualsevol,
la mani plorava,
tu vares ser el meu consol.
No se si va ser com em vas apartar,
el teu rimel corregut,
la teva morbosa barretina,
o el teu accent castellà,
Des de aquell maleït dia
es va acabar el somiar
només un es repetia
una dona morena de porra amb mà.
Polos, sabates camper i pals de golf,
més l'afiliació al partit,
era el que em va costar,
convencer el teu amo felip.
Però els meus pares,
no hi havia manera de fer-los cedir,
deien que no m'estimaves,
que només em faries patir.
Dubtaven del nostre amor,
quan més es peguen més s'estimen,
el nostre amor aflorava blau com el cel
pel l'epidermis del meu cos.
Em deien que eres convergent,
el vaig fer entendre que era mentida,
que del Saura fins ara,
no havia canviat tan la vida.
Deien que eres una feixista,
pero tothom te dret a treballar!
Tansols amb l'ESO i les opos,
poc més podries triar.
El temps passava,
el blau del teu amor desapareixia,
i com més s'esborrava,
jo més patia.
Et vaig buscar per tot:
Deshonaments, tancaments d'hospitals...
semblava que t'havies evaporat.
Alguns volien la dimissió del Mas,
jo només li agraïa,
les cantidats d'oportunitats que m'oferia.
Però tot esforç te la seva compensació,
buscant buscant et vaig trobar,
desgraciadament no va ser com havia esperat
En un situació confusa et vaig trobar
agredies a tots sense selecció,
normals, grans i petits,
a blancs i negres
provocant vermells i morats,
a adults, avis i nens,
M'has d'entendre,
com a convergent i amant de la llibertat,
hi havia coses que no podia tolerar.
Si amb els teus cops em feies l'amor,
a ells els vares violar,
tanta era la teva desesperació
que a un el vas deixar sense poder respirar.
M'has d'entendre,
com a unionista i amant de la religió,
hi havia coses que déu no pot perdonar.
Tot allò em va donar la pista
de que jo només era un més,
dins la teva llarga llista.
oh, oh oh.... oh oh oh,
Vaig haver d'abandonar la mossa.
La mossa em va abandonar,
I sol em vaig quedar...
Quan el blau desaparegui,
ja em podré suicidar...
He canviat,
he perdut les pors,
i m'he despertat...
No feia més que buscar-te entre la multitut,
diambulava entre la massa,
passaven hores abans de que em donés per vençut.
era una mani qualsevol,
la mani plorava,
tu vares ser el meu consol.
No se si va ser com em vas apartar,
el teu rimel corregut,
la teva morbosa barretina,
o el teu accent castellà,
Des de aquell maleït dia
es va acabar el somiar
només un es repetia
una dona morena de porra amb mà.
Polos, sabates camper i pals de golf,
més l'afiliació al partit,
era el que em va costar,
convencer el teu amo felip.
Però els meus pares,
no hi havia manera de fer-los cedir,
deien que no m'estimaves,
que només em faries patir.
Dubtaven del nostre amor,
quan més es peguen més s'estimen,
el nostre amor aflorava blau com el cel
pel l'epidermis del meu cos.
Em deien que eres convergent,
el vaig fer entendre que era mentida,
que del Saura fins ara,
no havia canviat tan la vida.
Deien que eres una feixista,
pero tothom te dret a treballar!
Tansols amb l'ESO i les opos,
poc més podries triar.
El temps passava,
el blau del teu amor desapareixia,
i com més s'esborrava,
jo més patia.
Et vaig buscar per tot:
Deshonaments, tancaments d'hospitals...
semblava que t'havies evaporat.
Alguns volien la dimissió del Mas,
jo només li agraïa,
les cantidats d'oportunitats que m'oferia.
Però tot esforç te la seva compensació,
buscant buscant et vaig trobar,
desgraciadament no va ser com havia esperat
En un situació confusa et vaig trobar
agredies a tots sense selecció,
normals, grans i petits,
a blancs i negres
provocant vermells i morats,
a adults, avis i nens,
M'has d'entendre,
com a convergent i amant de la llibertat,
hi havia coses que no podia tolerar.
Si amb els teus cops em feies l'amor,
a ells els vares violar,
tanta era la teva desesperació
que a un el vas deixar sense poder respirar.
M'has d'entendre,
com a unionista i amant de la religió,
hi havia coses que déu no pot perdonar.
Tot allò em va donar la pista
de que jo només era un més,
dins la teva llarga llista.
oh, oh oh.... oh oh oh,
Vaig haver d'abandonar la mossa.
La mossa em va abandonar,
I sol em vaig quedar...
Quan el blau desaparegui,
ja em podré suicidar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada