IDEA Metro.

Aquest es el meu primer post de idees. He pensat senzillament posar idees o idea, depenguent de si es una, o varies (m'encanta escriure molt i no dir res, sobretot posar comes per fer pauses innecessaries!) i després senzillament posar una paraula que ho definesqui. També he de dir que avui me n'he adonat de que les idees que aniré apuntant no les utilitzaré en la puta vida, que quedaran olvidades i no me serviran per res, però ja tenc el bloc, i un bloc abandonat, és feo feo.

1. L'home que te la feina més trista del món. Es segurata del metro. No crec que ser segurata del metro sigui una feina trista, però ell no és un segurata qualsevol, ell és el típic cabró que demana les targetes per veure si t'has colat o no. No se si es una feina que va rotant, ara ets cabró tu, ara és cabró ell... però més igual, el nostre prota sempre fa de cabró. Fins aquí tot minimament normal, però un dia... Una dona immigrant (perquè soc racista) resulta que es pillada per el nostre amic. El nostre company li diu que ha de pagar els 40 euros de merda com a multa... la dona diu que no te ni per menjar, té 3 fills, un té SIDA, altre és homosexual i per culpa de la teràpia que paguen impartida per l'església, no poden pagar la medicina que curarien el ser germà sidós. Al tercer fill és normal, però no el nombra mai cosa que li crea una gran manca d'autoestima. Tornant el tema. El nostre home diu que li sap moltíssim greu pero haurà de pagar. Aquí tallam. El nostre home torna a casa seva, treu menjar ja cuinat de la gelera i comença a menjar al menjador que agraim que hi hagui poca llum perquè la decoració és de lo més cutre que et pots trobar. És un solter de 50 anys que viu amargat que res se li dona bé, mai sabrem si és el resultat o el motiu de la baixa autoestima, però ell no pensa en aquestes coses. Entre tonteria i tonteria llegeix el diari (El mundo logicament, com sammare li va dir que fes). Entre fatxada i fatxada i de no presisament de cases veu una noticia que li i afecta brutalment: "Mujer con 3 hijos, uno marica, otro sida (posiblemente por maricón también) se suicida al no poder pagar la multa que le puso un inflexible guardia de seguridad catalán." El tio més deprimit que mai creu que la culpa es seva de que la pobre dona s'hagi suicidat. Ho comenta amb tots els seus amics i lo típic, els seus amics li diuen: "No es cupa teva!" Però clar, tothom sap que aquesta gent no ajuda una merda, sa gent que ajuda es sa que diu: "ets un fill de puta! sa cupa es teva desgraciat!" i llavors tu ironicament reacciones diguent de que vas. Pero desgraciadament el nostre amic nomes troba gent que li diu que no es cupa seva i el tio es deprimeix i deprimeix fins aaaaaal final, se'n dona compte de que no es cupa seva.

La veritat és que la idea tenia més força, però mentre escrivia ha passat algo que m'encanta, que és quan comences a treure vida o veus coses on abans no hi havia res i surten ses histories que realment valen la pena. També tenia 2 histories més del metro, però per avui ja se m'ha acabat la tonteria.